TOT CANVIA

Benvolgut amic meu:

Sóc jo una altra vegada, la de sempre. però esta vegada vaig a parèixer diferent. Encara que molts creguin que sempre és el mateix, estan equivocats perquè tot canvia.
Jo, per exemple, a partir d’ ara, no sóc igual.

 He pres una decisió Posar en marxa la meva vida, amb tu o sense tu, però mai més sola, això sí. És dur seguir avant quan no tens res ni a ningú que et motivi. Quan tu ets l'única raó per a continuar. La principal raó, per descomptat. Però és molt trist no poder compartir amb ningú els bons moments que em creen inspiració

Per eixe motiu els meus relats i el que escric en general estan plens de nostàlgia, desànim, malenconia, i la por de no voler estar sola. El que res em motivi, segons diuen els experts, s'anomena: “Grau de motivació zero”.

Amic, només vull ser volguda, vull compartir la meva vida, vull amar a algú i... ser amada. Només vull això,  És molt demanar? Ara en estos moments estic sola, com solc estar sempre i sé perfectament que no vull menjar més soledat perquè estic empatxada... Espero que tot canvií. Assentada en la taula d'una cafeteria, pensant en tu. Realment no estic sola, m'acompanya el teu record i un munto de gent a qui no conec de res i un “ gin tónic” Veig somnis en busca de un desitg, entre ells, el meu. Un anhel per la recerca de una il·lusió profunda

El xic que està assegut al meu costat en la taula de davant s'assembla a tu. Ros, prim... porta ulleres i m'ha mirat. No, no és com tu. Em trobe allistant nous fitxatges per a la nova temporada en què vaig a canviar-ho tot. La llista és llarga i la tu l'encapçales. Comprens per què sempre et dic: ets el millor...?

Fa molt de temps que estem molt lluny l’un de l'altre i l’altre de l'un. Tal volta en la ciutat on ets, d'eixe país tan llunyà, tot semblí igual . Ací també ho sembla, però no és cert; tot canvia. M’he descobert fugint de tu. Escapant del que no sé si es de veres: el teu desamor. Esta darrera vegada he sigut jo, les altres fores tu el que t’esquitllaves de mi...

Per què em tems? Per que sents por d’estar amb mi? Podria jurar-te que mai no consentiria que ningú el fera mal, posaria tots els meus medis per protegir-te, però de mi, ho sent molt, no el puc protegir. Ara comprens perquè el fuig? Espero que sí.

Sempre m’has dit que sóc una impacient. Jo continue esperant com sempre. Son les nostres contradiccions. De fet segueixo ací, però no sé si per molt de temps. Ja saps que tot canvia...?

Les coses van canviant. La pròxima vegada ja no esperaré.

Vens en vacances i jo actuo com si res no sentira... com si no sabérem que estic perdudament enamorada de tu... Però tot canvia.

La propera vegada, cansada ja de tant esperar un vol que sembla que mai aplegarà a l’aeroport de la meva vida, m’acomiadi  de tu o ens ajuntem a volar junts per sempre... Tu ho sabràs, jo no ho sé.

Estes lletres et sonen a una acomiada? No creguis, no t’estic dient adéu. Encara no, esperaré una vegada més que vinguis... Ara tan sols et dic: Ja ens veurem, i, de segur que, almenys alguna cosa, canvia...